Tot començà quan un dia Pepe el forner, que en aquell moment ja era majoret, anava caminant pel seu volgut barri picanyero al mes de març de 1975. De sobte, d'un dels cantons d’un carrer va veure eixir a un xiquet que es trobava al costat d'un fum que provenia d'una xicoteta falleta. Un calfred recorregué el cos de Pepe; i de la il·lusió que es va veure reflectida als seus ulls per la flama, va sorgir l'espurna que encengué en ell el desig de plantar una falla amb els veïns de la barriada.

Amb la seua il·lusió, i com que ell era forner i tenia molts contactes, va rebre l’ajuda de José Monreal i la participació d’alguns membres més, com Enrique Plá o Julián Gregori, que passarien a convertir-se en fundadors de la Falla Sant Antoni. I així és com tots junts van reunir-se al bar de Miguel i consolidaren la fundació de la comissió.

En record i admiració a tots ells l’espurna d’aquell jove ha anat passant de generació en generació en forma de tradicions, que encara que hagen anat evolucionant i desenvolupant-se segons l’època viscuda, tenen el mateix esperit que quan eren ells mateixos qui muntaven l'escenari, el monument, preparaven el casal i feien comptes: passar-ho bé.

Així doncs, les tradicions es mesclen amb noves activitats que no modifiquen aquesta espurna fallera, sinó que la transformen en una flama que continua viva i que ompli el casal enguany més que mai.